Els primers 6 anys de vida són un moment essencial i extremadament significatiu en el desenvolupament global de l’infant: sentits, intel·lecte, emocions, relacions, competències, descobriments, reptes… Des del ventre matern fins a final de la infància, la música és un estímul important per ajudar als nins a créixer plenament com essers humans i facilitar el seu aprenentatge. En un primer moment, el primers sons que els infants identifiquen son les veus dels seus pares, les cançons de bressol, i els distints ritmes i melodies que els proporcionen les persones properes que els envolten. Després, ja comencen aprendre a seguir ritmes amb mamballetes, moviments del cos, comencen a saber quines cançons els agraden més i quines menys…

A l’incloure la música com a part de la seva educació, els infants gaudeixen de moments d’alegria en els que tenen l’oportunitat d’expressar-se: es comuniquen, es mouen, es relacionen amb els demés, i afavoreixen la seva creativitat i imaginació. A més, la música està estretament lligada amb el llenguatge, l’equilibri, la memòria i la intel·ligència. Quan canten cançons amplien vocabulari, augmenten la seva capacitat de memòria, a expressar les seves emocions, a conviure amb grup d’iguals, ja que han de cantar tots junts, respectant un ritme.

Trobem la música per tot allà on anem, ja que a diari escoltem diferents sons, ja sigui el renou del vent, el cant dels ocells, o un soroll més simple com pot ser el clàxon d’un cotxe. A través de la música generem als més petits l’oportunitat de la coordinar moviments seguint ritmes i melodies de distintes cançons, de desenvolupar la motricitat fina i gruixada mitjançant jocs, danses i la manipulació d’instruments.

Per tant, la música és important dins aquesta etapa, perquè aporta molts beneficis als infants: seguretat en si mateixos, ja que genera confiança, seguretat emocional perquè comparteixen vivències i es senten compresos pels demés. Com he dit abans, també afavoreix en l’aprenentatge, ja que en el període de alfabetització estan estimulats a partir de cançons adequades a la seva edat, en les quals les síl·labes son rimes constants i repetitives, acompanyades de gests i aquests fets potencien la millora de la seva parla i de la comprensió del llenguatge. Per acabar cal dir, que a partir de la música es fomenta també l’expressió corporal, ja que com també he comentat anteriorment aprenen a combinar i a coordinar moviments…

Explicada la importància de la música en edats primerenques, m’agradaria presentar-vos com treballem en les nostres sessions de tallers musicals, ja que la forma de treballar és important a l’hora de motivar als infants per engrescar-los cap a un aprenentatge més significatiu. Un dels nostres objectius principals és l’experimentació autònoma d’instruments musicals, instruments quotidians i les diferents parts i possibilitats que ens dona el propi cós humà. Afavorir el control autònom de la respiració, de la veu i dels moviments de les extremitats, mitjançant els diferents instruments. Per aconseguir-ho tenim les sessions estructurades de la següent forma:

  • Ritual d’entrada –> donem la benvinguda a tots els alumnes mitjançant el cant/ball d’un cançó, parlam una estoneta i presentam un instrument nou, que ha vengut visitar-nos
  • Experimentació –> durant aquest temps, els infants tenen l’oportunitat d’experimentar amb tots els instruments que vulguin , els nouvinguts i els que ja coneixien. Els instruments són presentats dins paneres i ells decideixen amb quins volen experimentar. També els oferim materials casolans, com ara olles, cullerots, “mangueres”, embuts….
  • Moment d’expressió corporal: fent danses tradiconals i cantant cançons en rotllana on feim us dels gests per interpreter-les.
  • Ritual de sortida –> ens acomiadem sempre a través d’una cançó en la qual ballem tots plegats.

“L’infant no juga per aprendre, sinó que aprèn perquè juga” 
Piaget afirma que la intel·ligència de les persones es construeix mitjançant el moviment. 

El nostre paper és el de donar a conèixer totes les possibilitats que té cada material. La nostra actitud és la d’acceptar i acompanyar a cada infant. Acompanyar significa interactuar però sense envair. També intentem afavorir el plaer del moviment i de l’experimentació.